Taller d'escriptura creativa - Sessió 1: Llistats
Coses que desperten un dolç record del passat
L’àlbum de fotografies d’un cap de setmana entre amics.
L’olor del teu plat favorit, el que solia fer-te la teva mare.
El campanar de l’esglèsia del poble dels avis.
Uns nens jugant junts al pati.
Un perfum malhauradament oblidat.
La lluna plena.
Coses que no s’avenen
Un gos bordant un gat atrapat dalt d’un arbre.
La neu sota el sol del migdia.
Un matrimoni passeja per un parc. Inadvertidament, veuen la seva filla amorosa amb un xicot. El pare posa mala cara i la dona li atura les passes. Marxen cap a casa. L’esperaran.
La llet i la llimona, menys per fer mató.
El silenci de la matinada trinxat pel soroll d’una moto sense silenciador.
El café i la sal.
Coses que tenen noms espantosos
L’espant que fa saltar el cor.
La por que el fa tremolar.
La soledat que el glaça.
La foscor que el segueix.
Els crits que ressonen al fons. La desesperació. El terror.
D’un accidentat que viu entre les restes del seu cotxe la lenta agonia d’una mort que ell mateix ja li ha dut a aquells que estima.
Coses que la gent ignora molt sovint
Una furgoneta anant a cent vint per una carretera local.
El nom del metge que els va dur al món.
A una dona li prenen la bossa en un restaurant. Quan se n’adona, no pensa en res més que en la càmera de fotografiar que hi tenia i que tants diners li havia costat. No recorda que a la bossa hi té l’adreça i les claus de casa.
El número de teléfon d’un amic.
Un jove enamoradís no és correspost. A pesar dels consells dels seus amics, ell conserva esperances.
Arbres
Un vell roure de branques tortes i cargolades entronat a la vora del camí de la font.
Un bosc d’avets negres nevat a l’ombra de gegants de roca.
L’oliveera a la què puja un nen sense que ho sàpiga sa mare.
L’eucaliptus cremat en un gran incendi australià.
Els nusos a la fusta d’una vella cadira d’antioquari, que cels tan diferents albiraren fa segles.
La morera que la tempesta i el vent han arrencat i llençat sobre la carretera.
Coses sense contingut
Una ampolla buida.
El vell pou assecat.
El nínxol obert de l’home que va morir anit i que enterraran aquesta tarda.
El full en blanc d’un escrepitor sense idees.
Una closca de cargol enblanquida.
Un grup de gent reunida en una casa. Estan tancats. Mil·lions de persones els miren a través de càmeres de televisió que hi ha instal·lades als racons de la casa.
posted by Rittmann | miércoles, marzo 21, 2007
|
0 comments
